Ser tots un.

( Mesetarios, sureños i demás ralea, forzad un pelín las neuronas i veréis que no es tan difícil. Es español, tanto como el castellano. Pero si no os apetece, no lo leáis. Al fin y al cabo es más de lo mismo).
*
Si realment hi ha una cosa misteriosa a la filosofia es la indentitat colectiva. Juro que sempre que algú es fot a parlar de un conjunt de entitars com si fossen una sola em no entenc res - Russell ja va ensenyar-mos alguna cosa amb la paradoxa que porta el seu nom. Quant vaig sentir a Carod a La nit al dia dient que "no volem que ens gobernin ells, volem fer-ho nosaltres" vaig quedar desarmat. "Nosaltres" és un polític desconegut de Barcelona i "ells" un polítics desconegut de Múrcia - o Catalunya. És ben difícil. Ara, la tortilla - sí, tortilla, no truita, que a Castelló som aixina i no parlem el valencià de TV3- que cuina el histriònic Terricabras, el bufó filósof de Catalunya, no es pot suportar:

"Molts catalans els acaben entenent [als espanyols] perquè acaben amb el cervell capgirat. Són, certament, molts (massa!) els catalans que acaben pensant que els d’aquí som com els d’allà, que, de fet, els d’aquí som d’allà, que nosaltres no som nosaltres sinó ells. Els nostres mitjans fan, doncs, una contribució singular, de primer ordre, a la psicopatologia del país."

Els que hem fet alguna cosa de matemàtiques sabem que el "és", vull dir el signe igual, s'ha d'utilitzar amb compte. Si comencem a igualar coses poc definides, o conjunt diversos, amb altres del mateix caràcter, ens podem fotre en un bon embolic. L'embolic Terricabras: no hi ha ningun català que es senti espanyol, per tant, si n'hi ha algun, aquest no ho és - català. Terri, Terri, que jo em sento català i em sento espanyol; Terri, Terri, que m'estàs dient, que l'odiat Arcadi Espada no és català justament per aquest fet?; que Macià no va ser català fin que l'anticatalanisme li va donar fàstic i va fotre el camp? ; que el Pla de els catalans han segut "espanyols 100%" no va ser català? ( no us perdeu l'entrevista) . Un filòsof, pel mateix fet de ser-ho, deu de ser més rigorós. Per fer demagogia, el polítics ja ens valen.
Un sortida de mare: que algú li digui a este home que no és ningú per dir-me que he de pensar. Pareix l'Aznar. Massa catalans, diu: valgam Deu, quin demòcrata!.