És desassossegant imaginar quins esperits fets de pur odi passegen pels despatxos més importants de la Generalitat- encara que suposem qui son.. Açò (via Epistolari) , però, és, al meu entendre, un salt qualitatiu enorme que em causa sentiments más alarmants que el mer desassossec:
[Els barbarites] Són tots iguals. No es distingeixen entre ells. Són els bàrbars, l'amenaça de laïtes i lacets des de temps immemorials..... Són obscurantistes .. i només conceben una existència guerrera i agressora. Com els laïtes, no inventen res. S'estimen més que inventin els altres per després saquejar-los. Creuen que la seva llengua és l'única vàlida per parlar amb els déus... Segons la llegenda ataquen muntats en enormes toros negres i per les seves venes no hi corre sang sinó vi.
3 comentarios:
Cony, hi ha menys € que signatures
No anem bé, fa temps que ho veig, i molta gent lúcida els riu les gracietes, a més.
Cerillo: ja me ho van dir. Vaya tela!
Júlia: Crec que tens raó. No ha ha cap societat lliure del fanatisme. En l'época aznariana en vam veure uns cuants. La difèrencia, la fatal diferència, és que quan ocorren a espanya la reacció no tarda. No hi ha cap factor atenuant. Per ejemple, cada cop que apareix l'Aznar amb la Faes fent-ne alguna de les seves la reacció és inmediata. Quan a algun gran periódic algun columnista escriu alguna barbaritat es atacat sense pietat. A Catalunya, com dius - i et parlo desde fora, així que entenc que em puc endur una impresió equivocada- no es dona. Hi ha certa, diguem-ne, permisivitat. Aquest manifest ha indignat a molt poca gent progresista, quant té totls el elements per fer-ho. També el tema de les fotos del rei. En sí mateix té relativamente poca importància. Violents sempre n'hi haurà, i mès a una juventud emborrachada d'ideals nacionalistes. El que a mi em pareix greu, greu de veres, es sentir altes autoritats disculpant o trivialitzant el fet. Jo soc republicà i m'agradaria aplegar a tenir un president com a cap estatal. Però amenaçar a don Juan Carlos, vaja. Cremar un foto és, i no tinc cap dubte, una amenaça, simbòlica, però una amenaça. No podem oblidar quins han estat els més afeccionats a cremar coses al carrer.
Publicar un comentario