Pujol no va en taxi.

Es que no puc soportar-ho. No puc.
No tinc molt de temps. He quedat amb un parell de catalans -lleidatans, per més senyes- per emborratxar-me - demà tenim festa a la capital, l'Almudena. Així que escriu-re ràpid i mal.lament.
Fa , casi, 2 anys que vic a Madrid. Han vingut a vorem pares, cosins, amics, decenes de vegades, i sempre hem parlat com hem volgut. Cada dia parlo pel mòvil amb ma mare o amb mon pare, amb un amic o amb un cosí, amb el banc o amb jo qué collons sé, sempre com vull. Mai, mai, un taxiste o cualsevol altre ha fet ni la més mínima protesta, ni el més mínim gest d'antipatia. Ni a l'oficina, ni al bar, ni als pub, ni al restaurant ni a la carniceria ni a la cua per empadronar-em.Ho torno a dir: mai. A més, a cap, a cap ni un, dels catalans i valencians que coneixo li ha ocurregut alguna cosa pareguda.
Comprenc que la pricipal ferramenta per a conseguir independentistes és la difamació dels espanyols - dins del cual em conto. Però açò ja és massa. Per a que a algú tingui estes insidies de Pujol per certes, ¿ què collons s'ha de pensar que ès Madrid? ¿Qui és tan idiota per creure que Madrid "expulsen" a la gent dels taxis? Bueno, ¿es que som imbècils?
Mira, estics fart, més que fart, cansat, de pregonar-ho: quedarieu bocabadats de la cantitad de gent que parla valencià - si a algú té li ferix l'orgull, català, que el que va davant va davant- a Madrid.

Me'n vaig a emborratxar-me a la salut del valencià, de Madrid, d'Espanya i del hereu Oriol Pujol. I no penso dir en tota la nit ni una paraula en catellà.

Quan passo la ressaca escriuré un post sobre la difamació de l'espanyol.