El mar, inmens, està esperant-mos

Ha passat més de mes i mig des de l'última vegada. Com sempre, vam veure uns cubates, vam fumar i ens vam mirar sorpresos: "Deu meu, casi trenta; pot ser que tinguen raó els pares: o ja som homes o mai ho serem. "

El nadal em permet afluixar; puc dir que els trobo a faltar i, si cal, puc dir que els vull.
Crec que mai he estat a València, New York, Dublin o Madrid; he estat sempre amb ells, vora la mar. Com dic, els enyoro i per això els deixo - a ells, que no m'estaran llegint- aquest poema del meravellós reaccionari madrileny Julio Martinez Mesanza:

DE AMITICIA

Si tuvieras al justo de enemigo,
sería la justicia mi enemiga.
A tu lado en el campo victorioso
y junto a ti estaré cuando el fracaso.
Tus palabras tendrán tumba en mi oído.
Celebraré el primero tu alegría.
Aunque el fraude mi espada no consienta,
engañaremos juntos si te place.
Saquearemos juntos si lo quieres,
aunque mucho la sangre me repugne.
Tus rivales ya son rivales míos:
mañana el mar inmenso nos espera.